El millor regal per a l’àvia

La setmana passada l’àvia Maria va fer 88 anys. Divendres, per fi, va tenir el millor regal: va sortir de la clínica Salus Infirmorum de Banyoles, on ha estat ingressada un mes i mig, havent passat prèviament per l’hospital de Salt, on la va portar una mala caiguda i on va agafar el coronavirus. El virus, per sort, ni l’ha notat. Es pensava que la tenien aïllada per no agafar-lo. I quan l’hi van dir, no es creia que l’hagués tingut. Però el que sí que ha notat és el pas de les hores, feixugues, una rere l’altra, aïllada de tot i de tothom.

“Cada dia carrego un sac de paciència a l’esquena, i pam, quan s’ha acabat el torno a omplir... Què vols que faci?”, ens deia per telèfon des de l’habitació de la clínica.

Cos menut i masegat, però mirada endavant i cap clar com pocs. No ens podem treure del cap el vídeo que ens va passar l’equip de la clínica felicitant-la i fent-li bufar les espelmes. Rostres irreconeixibles rere ulleres i mascaretes. Totes equipades per protegir-se i, sobretot, per protegir-la. I ella aplaudint, contentíssima, com una nena. Una nena de 88 anys. Ja us ho hem dit moltes vegades, però de part de tota la família, gràcies a la gent de la clínica Salus Infirmorum per cuidar la Maria. I gràcies també a l’hospital Santa Caterina. I gràcies al CAP de Salt que li ha anat fent el seguiment. I quines ganes d’abraçar-te, àvia.