Opinió

De rics i pobres

Antany havia sentit l’expressió “tenir un roc a la faixa”, que volia dir tenir uns estalvis per poder fer front a les adversitats. Aquesta expressió ha quedat en desús, com també hi ha quedat el fet de l’estalvi. Actualment podem tenir la percepció de tenir-ho tot assegurat, el sou (o l’atur), la jubilació..., de manera que la majoria de gent ja es pot permetre viatjar, donar-se capricis i certs luxes, és a dir, que pot fer una vida com la dels rics. Això sí, arribant a final de mes sense disposar de diners per passar ni una setmana més.

Sí, és difícil estalviar, però potser ho podríem fer si no sucumbíssim a la temptació d’adquirir coses supèrflues i del tot prescindibles.

Però com que la vida té molts imponderables, quan aquests arriben, el pobre no té estalvis per a fer-hi front, mentre que el ric no passa dificultats. En resum, una despesa més moderada aniria bé a la nostra butxaca i també de retruc al nostre planeta, que no patiria tant amb els residus que es generen ni tampoc amb els processos de fabricació, els quals impliquen una despesa en matèria primera, energia, etc., que delmen el nostre ecosistema. Aquesta darrera tasca, però, ens competeix tant a pobres com a rics, perquè tots tenim la mateixa responsabilitat en l’objectiu de fer més saludable el medi en el qual vivim.

Palafolls (Maresme)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.