Un pas endavant

Em desperto, m’aixeco i començo el dia. Tal dia com avui, et mirava als ulls, i junts, no era en absolut un somni tenir-te al meu costat. No vull perdre massa aviat, una altra vegada, una altra oportunitat d’estimar-te, perquè lluny, en la distància, no hi ha clam més dolorós. Imaginar-te allà, assegut, llegint-me els llavis amb la teva màgia, allò que volies dir-me, era fer una bonica història, la teva i la meva, la nostra. Un pas endavant, petons, abraçades, tu i jo, alhora, veient com entre la pluja surt l’arc de Sant Martí i ens somriu, perquè entre el sol i la terra allà et torno a veure, assegut, amb calma i resignació, lluitant, estimant, corrent per tot els passadissos que ofusquen les nostres mirades i ens deixen sovint sense alè. Nous destins ens esperen, i, amb el cap ben alt, el cor ben fort. Allà on siguis només escolto la teva pau, amb música de fons, acompanyant el teu record i, amb una maca melodia, somio passes endavant, sense por, i l’empara de la teva ombra que m’acompanya cada dia des que desperto, m’aixeco i començo. T’estimo, papa.