Ens ha deixat en Manel Cuyàs

Acabem de veure la notícia d’un reconegut periodista; una persona a la qual no coneixíem personalment, però sí pels sovintejats articles que publicava, a les pàgines d’opinió d’aquest diari, i per les sovintejades sortides, en diferents tertúlies, en ràdio i televisió; també havia sigut professor i, a més, un activista cultural. Evidentment si el seu tarannà era com el dels seus escrits, que segon els que el coneixien sí que ho era, se’l veia un home col·loquial i bonhomiós que, a més de saber el que deia, ho sabia dir molt bé. Era de lectura fàcil, que t’enganxava. Va ser qui va escriure els tres primer toms de les memòries de l’expresident Pujol, entre moltes altres coses que ha escrit, i ha estat mereixedor dels diversos premis que se li han anat atorgant pels seus treballs. Darrerament trobàvem a faltar els seus escrits; ara en sabem el trist motiu. Aquells als quals en agrada escriure, entre ells els que escrivim cartes al director, en sentíem una sana enveja, per la seva qualitat com a escriptor, que li ha proporcionat un bon nombre de gent que el llegia i el seguia, i que avui, com nosaltres, lamenten la seva pèrdua. Que en pau reposi!