Reflexions
Estem vivint uns temps convulsos que inesperadament han aparegut amb rapidesa i virulència arran de la pandèmia. Durant la seva trajectòria convivim amb un dolor profund i continuat quan comprovem els milers de persones que han mort contagiades. Si fem una revisió del nostre passat, constatem que incorporem a les nostres vides uns valors que potser teníem adormits: solidaritat total, que és generositat, entrega... ho veiem en tants professionals de la salut, metges, infermeres, i tot un conjunt innombrable de sanitaris, que no planyen ni temps ni esforços per mitigar i curar tant de dolor.
La convivència familiar és enriquidora, el contacte entre pares i fills compartint temps, jocs, aficions... suposa una major coneixença del caràcter i queda molt lluny de la incomunicació que comporten les restriccions per falta de temps. A causa de l’aïllament es viu la privació de l’aire i del sol, la reducció de capricis en el menjar, el prestar ajut al treball de la casa... això ajuda a donar-hi més importància.
Els creients tenim el consol d’elevar el cor a Déu, pregant pels difunts, molts dels quals han mort en soledat. Per les seves famílies, no es pot descriure el dolor. Llegia un article de l’escriptora Pilar Rahola: “El tesoro que se recibe a través de la fe, es un entramado de valores profundos capaz de cambiar el paradigma del mal.”
Terrassa (Vallès Occidental)