Opinió

La xocolata del lloro

O maniobra de distracció. S’ha muntat un bon enrenou amb els cent milions de dòlars que l’emérito va cobrar dels sàtrapes de l’Aràbia Saudita, i dic “va cobrar” perquè ningú ho ha desmentit ni negat.

Tot i que és una quantitat molt important de la qual es permet regalar-ne una bona picossada a dues de les tantes amigues que li prestaven serveis especials, no deixa de ser allò que titula aquest escrit si ho comparem amb el que fa uns quants anys va difondre el New York Times i que tampoc ha estat mai desmentit: que per aquelles dates (2012), la fortuna del personatge era de dos mil tres-cents milions de dòlars (sorprenent capacitat d’estalvi tenint en compte l’assignació de la casa reial espanyola).

I ara diaris, xarxes, la fiscalia (!) van atabalats pels cent milionets aquests i ningú no parla dels que li estimaven fa vuit anys i que en bona lògica ara en deuen ser molts més. Maniobra de distracció de manual: petit sarau i a l’ombra el tema gros.

Parlant de distraccions, en aquella família són antològiques: només s’assabenten de segons què quan surt als mitjans de comunicació, ho va dir l’altre dia la peculiar ministra portaveu del gobierno. Amén.

Cambrils (Baix Camp)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.