Gràcies, Tomàs Molina
Ja fa uns dies, tot mirant l’espai del temps de TV3, vaig tenir una grata sorpresa. El presentador, l’inefable Tomàs Molina, en projectar la imatge, enviada per un espectador, d’una mostra dels regals que la pedregada havia deixat en una població del país, va dir que feien la mida de les bales amb les quals jugàvem en la infantesa. Oh, prodigi! Un locutor que no diu caniques o boles, sinó el terme usual entre la canalla d’un temps determinat. Avui dia que els professionals de ràdios i televisions públiques i privades, alguns escriptors i tot, ens omplen les orelles de mots com chuches, liarla, pollo, machirulo, etc., encara n’hi ha que enyorem termes com gormanderies, emmerdar, saraus, milhomes i altres paraules que uns anys enrere, quan no hi havia tants mitjans, no eren estranyes al nostre parlar –però que molts professionals han aconseguit que ho semblin–. Gràcies de debò, Tomàs. Em vas fer emocionar!
Berga (Berguedà)