TV3, irreconeixible

D’un temps ençà noto que TV3 ja no és la que era i no la sento tan meva. Crec que la intervenció de la cadena en el seu moment ja s’hi va instal·lar per tal de quedar-s’hi, i que el poder agafa ànim conquistant emissores per tal de realitzar la feina bruta, eliminant el que incomoda, i manipulant, si s’escau, els teleespectadors.

Un clar exemple, intentar prescindir del serial de les tardes, així com també del Polònia. Com si fos ahir, de producció pròpia, ha estat substituït durant el confinament per la cuina d’en Marc Ribas, que en un tast ja ens agradava, però que ara el tenim fins a la sopa.

Ambdós programes tenen grans professionals, tots ells greument perjudicats per una qüestió econòmica que, ves per on, sí que dona cabuda al Planta baixa o a un Tot es mou, amb tertulians que no s’esforcen a parlar ni entendre la llengua de la cadena pública.

El darrer despropòsit, però, l’absència de l’emblemàtica cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, i que en un vist i no vist el FAQS ens n’ha ofert enguany una breu pinzellada de consolació, em consta d’una gravació, bastant més llarga i agraïda.

Tanmateix, espero que la de tots no acabi essent la d’uns pocs, escapçant-nos a la televisió la preuada cultura catalana.