El futur que ens mereixem

Ens posem a bramar quan Nissan avisa que tanca la planta de Barcelona i és que el destí de Catalunya va lligat al d’Espanya, un país a la cua d’Europa amb molt poca indústria i molts problemes.

No hi ha voluntat genuïna d’erradicar la corrupció, d’oferir un marc estable i atractiu orientat a la creació i implantació d’indústria pròpia, de diversificar l’economia, d’una forta inversió en R+D que ens impulsi amb garanties cap a un futur més pròsper; aquí no veiem altre horitzó que seguir fent el de sempre.

Quant a la independència, tot apunta que –a l’hora de la veritat– seran pocs els disposats a sortir de la zona de confort. Hi ha dues classes de ciutadans catalans: els que parlen castellà i els que ho fan en català dient “bueno” i “pues” amb satisfacció i alegria perquè dir “bé” i “doncs” ja no ho diu ningú i queda... massa català. Ser burros dòcils és la nostra natura; per tant, assumim-ho, deixem de posturejar, aturem aquest desgast pueril i centrem-nos a fer créixer el PIB d’Espanya, un país a la cua d’Europa.