L’elogi està prohibit si ets home

Un dissabte del mes de setembre passat vam topar-nos amb una jove que, amb força gràcia i concentració, ballava al bell mig d’una placeta del Poblenou. En acabar, i sense escarafalls, vaig dir espontàniament: “Molt bé; bravo!” Ella em va mirar amb ràbia i indignació i va dir: “¿Cal?”.

Vaig marxar capbaix pensant que havia fet alguna cosa terrible. Comentant la jugada, em van informar que avui tot es pot exhibir, però que si algú n’és testimoni ha de girar el cap. Qualsevol tipus d’afalac imprevist d’un home a una dona és ofensiu. Resulta que la ballarina tenia raó i jo havia estat maleducat. És paradoxal que l’exhibicionisme hagi crescut de la maneta de la susceptibilitat. Un comentari gratuït sobre el cos d’una dona pot ser penible, però censurar en el context explicat un “molt bé, bravo!” és malaltís, associalitzador i exagerat.

Crec que ara tocaria rebobinar i promocionar un xic les regles bàsiques de cortesia que no fan altra cosa que ajudar a fer la vida un xic més agradable.