La Covid, i possibles millores

No hauríem de fer-nos a la lleugera una opinió negativa d’aquells que des de la medecina i la política estan dirigint la lluita contra la pandèmia. Però potser sí que es poden assenyalar algunes incoherències. En el meu cas, rebo en el mateix dia tres notícies. Una, noves fortes restriccions als locals de restauració i altres que es venen a sumar a altres ja complicades de complir, com ara la limitació a sis persones en les reunions. Dues, el cas d’uns alumnes confinats a qui havien de fer proves PCR, però que al final no se les faran perquè tot plegat ja han passat uns dies de confinament i tant se val. Tres, el cas d’un municipi molt afectat pel rebrot que anuncia cribratges massius, però que són voluntaris i es convida a apuntar-se a una llista. I que, sisplau, cal ser conscients, ciutadans. La meva conclusió de no expert és que, si cal ser estrictes per tancar negocis, caldria ser molt més estrictes amb les proves PCR. Caldria tenir molt clar quan es fan i quan no. Mai no aplicar un “ara ja deixem-ho córrer”. Ser ràpid. Bo i encara més, les crides a cribratge no haurien de ser voluntàries, sinó obligatòries. Si són voluntàries, qui tingui una bona raó per oblidar-se’n, com ara guanyar un sou precari, no en voldrà saber res. I a la Covid tant li fa si l’oci social i dels joves sempre és bon boc expiatori per ficar sota l’estora la manca de capacitat per fer proves massives. Així com la vida precària i l’economia submergida, que potser també té la seva importància com a vector de transmissió. I he dit vector, no culpable.