Ens prenen el pèl

El mateix dia que s’imposava l’estat d’alarma, i es limitaven les reunions a un màxim de sis persones a tot Espanya, es va celebrar una entrega de premis organitzada per un mitjà de comunicació. En aquesta celebració, hi van assistir aproximadament 150 persones del món polític i empresarial, entre les quals hi havia el ministre de Sanitat.

En la situació de crisi greu en què es troba el país, on el personal sanitari està desbordat, hi ha famílies abocades a la misèria per les mesures adoptades i limitacions de tota mena als ciutadans, que encara hi hagi personatges de responsabilitat política, com el senyor Illa, que no només permetin esdeveniments com la gala mencionada, sinó que hi participin, sincerament, és insultant.

Predicar amb l’exemple és una de les obligacions que té un responsable polític, i encara més un ministre de Sanitat en temps de pandèmia. Si ni Salvador Illa compleix amb les imposicions que ell mateix estableix, llavors, quina legitimitat moral tenen aquests acords?

Mirin, senyors, estic disposada a sacrificar la meva activitat social, inclús acadèmica si així protegeixo els més vulnerables, i facilito la feina als sanitaris. Ara, al que no estic disposada és que em prenguin el pèl.