Ordre i contraordre...

Els militars espanyols m’han semblat, ben sovint, enormement ineptes. També quan vaig haver de fer d’oficial al País Basc durant un període dur d’assassinats d’ETA, mirant de protegir els altres i protegir-me a mi mateix d’una violència injustificable. Força militars (de diferents cossos) ja eren aleshores –i la cosa no ha canviat– força barroers, malcarats, egoistes, violents, i fins i tot limitats en el pensament estratègic i operatiu. Això és un fet.

Ara bé, els he de reconèixer que un dels seus principis m’ha servit tota la vida. És aquell que diu: “Orden y contraorden: ¡desorden!”

Doncs bé, en aquests temps incerts, les nostres autoritats, que –ho reconec– no ho tenen fàcil, l’haurien d’aplicar. Per exemple, en l’àmbit educatiu: certament les coses poden canviar, però als qui ens dediquem a educar no se’ns pot dir un dia una cosa i l’endemà l’oposada. I menys si te n’assabentes no per instruccions o resolucions sinó per la premsa.

Ja ho saben, fem-ho millor que els militars, sisplau! No és pas gens difícil.