Opinió

Tardor

Aprofitem la tardor abans que l’hivern ens escombri, suggereix Benedetti. L’estació de la plenitud és també la de la mudança, en el fullatge i en els ritmes vitals. Els tons ocres o vermellosos transformen els paisatges en espectacles fascinants. Retinc a la retina les precioses arbredes castellanes o la Fageda d’en Jordà en aquesta època, però n’hi ha moltes altres. Abans de morir, les fulles mostren el seu millor color, volent acomiadar-se de res.

El clima temperat de la segona herba convida igualment a la introspecció. És el moment de tornar sobre un mateix, d’apuntar a l’essència de les coses i contemplar la nua veritat que hi ha en elles. Cap altra temporada ho permet: ni en la següent som capaços d’anar més enllà de les inclemències; ni a la primavera el sol encegador renuncia a enlluernar. L’estiu és la veritable antítesi de tardor: és l’aparença i l’aparador frívol, el ball de disfresses en què consumim les hores exhibint allò que no som. Quan en les sèries d’adolescents veig plorar a llàgrima viva els seus protagonistes en acabar l’agost, em malicio que ho fan d’alegria per deixar de fer el préssec i de representar personatges diferents dels que porten dins.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.