El lector escriu

Les devocions i la pandèmia

D’entrada, em manifesto, amb totes les meves limitacions, creient, catòlic i practicant. I amb tot el meu respecte a tothom, a totes les creences, costums i races.

Amb tot el que estem vivint i avui que la humanitat ha arraconat la presència de Déu, voldria recordar als creients i no creients les devocions arrelades al nostre país. L’Alt i el Baix Empordà tenen gran devoció a la Mare de Déu de la Salut de Terrades. A les valls que uneixen la Selva i la Garrotxa, tenim un altre santuari, la Mare de Déu de la Salut a Sant Feliu de Pallerols. Els nostres amics de Tossa de Mar ens recorden, cada 20 de gener, Sant Sebastià, que fa cinc centúries que fan el vot del poble, on aquest sant els va treure de la pesta; per això els goigs d’aquest sant a Santa Coloma de Farners canten que els deslliuri de “fam, guerra i pestilència”. Sonen actuals aquests noms, no?

Per últim, voldria fer palès que el poble de Sils té una capella dedicada als Sants Metges, Cosme i Damià (26 de setembre). Recordo les novenes i les misses que omplien els fidels aquell diada.

Avui, els mitjans de comunicació ens omplen d’estadístiques de contagis i ens comencen a esperançar amb una prompta vacunació. Però voldria reflexionar que els santuaris de la Mare de Déu de la Salut, el vot del Pelegrí de Tossa i la capella dels Sants Metges de Sils són fruit d’una realitat que van viure els nostres avantpassats, creients i no creients. Val la pena que ho seguim tenint en compte.

Riudarenes (Selva)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia