Opinió

El català, a l’UCI

Periòdicament, anem llegint l’evolució de la llengua catalana en els seus diferents aspectes i, darrerament, la seva preocupant evolució negativa en l’ús públic.

I és que una llengua pot ser compresa –fins i tot pel 100% de la població– però si no s’utilitza al carrer, en el dia a dia, està condemnada a desaparèixer quan té al costat una llengua dominant, com és el nostre cas.

Tots podem veure el nivell d’etiquetatge dels productes, parar atenció a les converses quan hi ha un castellanoparlant... I constatar la llengua utilitzada majoritàriament per missatgers o operaris que venen a reparar un desperfecte a casa, per posar dos exemples, tots per la seva edat escolaritzats en una immersió lingüística de què hem estat molt cofois però que algunes veus, ja fa vint anys, anunciaven coixa.

Aquestes veus clamen ara que, si no hi posem remei, l’any 2040 ens podem trobar el català en un estat de mala salut irreversible. I per això faig una crida als lectors del nostre diari perquè demanin al seu ajuntament una campanya de conscienciació a la població en aquest sentit.

Si, com les persones, un poble té un cos (territori) i una ànima (la llengua), seria un pecat imperdonable que assolíssim la fita de la República però en perdéssim l’ànima.

Vilassar de Dalt (Maresme)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.