Opinió

El professor d’ètica

“Per acabar, només digueu on riureu avui.” El nostre professor d’ètica de primer de batxillerat era un home peculiar. Mai havia vist ningú que es fixés tant en la quantitat i l’abundància del riure: sempre ens preguntava per l’última vegada que havíem rigut i ens feia prometre que tornaríem a riure abans no s’acabés el dia. Es passejava per l’aula mirant-nos fixament, formulant-nos qüestions que ja crèiem tenir contestades i multiplicant-nos les preguntes allà on abans només trobàvem conviccions, però tot amb l’objectiu de fer-nos créixer. Crec que s’hauria de parlar més dels bons professors, aquells que recordes per molt que passin els anys i dels quals les lliçons recobren sentit a mesura que reculls experiències vitals.

De part meva els dono les gràcies.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.