Transgressors, no delinqüents
El fet de la pandèmia que ens trasbalsa a tots, tant si patim la malaltia en la pròpia pell com en la pell dels altres, deixa en segon pla altres temes que ens han afectat molt des l’octubre del 2017. Em refereixo a l’empresonament i exili d’uns quants dels nostres polítics catalans, representants de la ciutadania.
En tots ells, i les seves famílies, el tema de la pandèmia també repercuteix moralment o físicament, i és un sumand més a la dura condemna que, com a càstig, pateixen a les presons o lluny de la seva terra. Per això, en aquestes breus línies vull fer surar el tema i demanar per a ells no l’indult, sinó l’amnistia, com ho han fet personalitats d’arreu.
I perquè no van cometre cap delicte en celebrar un referèndum, sinó tan solament una transgressió de la llei; i una transgressió no es pot equiparar, de cap de les maneres, amb un delicte, que mereixi unes penes tan dures.
A més, va ser una transgressió de la llei per ser obedients a les exigències que emanen del respecte als drets humans, drets que el dia 10 de desembre vam recordar en la formulació definida com a Declaració Universal dels Drets Humans, l’any 1948.
Barcelona