Ens hem de guanyar la vida com podem
En tirar la brossa al contenidor trobo una senyora amb un noi que dedueixo que és el seu fill, major d’edat, recollint ferralla que algú havia llençat.
Potser creien que els mirava recriminant-los i la senyora em diu: “Ens hem de guanyar la vida com podem.”
No tenen mala pinta i enraonen en un català autòcton.
Contesto: “Millor així que d’altres maneres.”
Reflexiono tot tornant cap a casa i potser el tema donaria per més però vull ser breu.
Intento posar com a contrast la factura de l’electricitat que darrerament està qüestionada i em venen basques.
Uns tant i uns altres tan poc. On és la justícia social?
Estic segur que es podria regular amb una llei per evitar la injustícia que representa el preu de la llum calculat amb els mètodes actuals.
Sortiran els gurus de torn afirmant que és la llei de l’oferta i la demanda, quina pena.
Entretant cada dia hi ha més pobres i cada dia hi ha rics més rics. No és just.
Ho sento, disculpin, el món va a pitjor.
Peralada (Alt Empordà)