Concòrdia!

Així doncs, quan acabin de complir les condemnes imposades pel Tribunal Suprem, els hauran de tornar a condemnar per manca d’acord (concòrdia)?

Així doncs, m’hauran de posar a mi a la presó perquè tampoc hi estic d’acord? I a tots els altres, també?

El camí de la repressió ideològica és inacabable, no té fi ni té sentit comú. Un jutge del Suprem s’atreveix a manifestar públicament la seva posició estrictament ideològica i partidista i es queda tan ample. Jo denuncio públicament, abans de morir, perquè ja tinc 85 anys, tanta misèria judicial en els alts tribunals espanyols.

El meu oncle, Lluís M. Capell i Bergadà, va ser magistrat i president de l’Audiència de Lleida i no va voler anar al Suprem quan li ho van oferir “per no perdre la llibertat de judici” (segons em va explicar). Quanta raó tenia!