Lliçó d’Armengol

La Unión Deportiva Ibiza ha aconseguit l’ascens a la segona divisió espanyola. Però allò que ha fet que més gent se n’assabentés ha estat un petit succés que ha posat moltes qüestions en evidència. La presidenta balear comença el discurs en l’acte de celebració de l’ascens, i no passen ni deu segons que, davant del crit d’un parell de persones de: “¡En español!”, se li talla la respiració i, automàticament, continua el discurs en castellà.

Sorprèn veure com la presidenta, sense ni pensar-s’ho, renuncia al dret a parlar l’idioma propi de l’illa. Com ha de tenir cura de la llengua pròpia, en retrocés i perseguida, un polític que tot just començar es doblega davant del supremacisme arrogant, maleducat i desacomplexat?

Francina Armengol ha fet un flac favor als onze milions de catalanoparlants que s’estenen de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Ha demostrat com un rugit biliar de l’espanyolisme més recalcitrant i intolerant enmig de la massa civilitzada pot, amb tota impunitat, imposar-se i aconseguir allò que vol: anul·lar una identitat a casa seva.