Bescanó és increïble!

L’altre dia, passejant pel meu poble, m’adono d’una porta enorme, vermella, al costat de l’església de Sant Llorenç. Aixeco la vista i hi veig un petit rètol: “Càritas”. Davant la porta, una cua de gent que, pacient, guarda el seu torn per entrar. Entrelluco una mica i veig tot un grup de voluntaris que els fan a mans unes bosses. Mentre observo no puc evitar sentir una conversa: “Creus que ens donaran Donuts de xocolata, mama?”, pregunta un nen de la cua. “Ens hem de conformar i estar contents amb el que ens donin...”, contesta la mare.

Conec un dels voluntaris que acaba el seu torn. En passar pel meu costat, em comenta: “Quan veus que algú que has acompanyat i has ajudat se’n surt, és molt bonic!” A Bescanó tenim de tot: piscines amb aigua salada, un teatre espectacular, uns pavellons immensos, pistes de tennis, parcs infantils..., però tenir una entitat com Càritas, que és capaç d’adaptar-se a les situacions, preocupar-se’n i acompanyar les persones en el moment que ho necessiten perquè recuperin la seva dignitat i una vida autònoma, no té preu, que diria aquell. Amb una profunda emoció torno cap a casa... no abans sense haver-li donat, a aquell nen, un paquet de Donuts de xocolata. Encara el veig mossegant-ne un amb ganes!

Gràcies a tots aquells voluntaris i voluntàries i a tothom que fa que, a Bescanó, Càritas faci tan bona feina! Orgull de poble!