‘El foraster’

Després de la bona acollida obtinguda en audicions anteriors, fa poc que TVC ha tornat a emetre El foraster. Davant la popularitat i audiència que va adquirir aquesta sèrie i que podria ser interpretada com les característiques que defineixen els pobles catalans, sobretot en els que desconeixen el món rural, voldria matisar alguns aspectes. És un programa de televisió i no s’ha de confondre amb la realitat. No és ni un treball de camp sociològic ni un estudi d’antropologia humana. És simplement un espectacle televisiu, on s’elabora un guió previ, s’efectuen càstings, es fan assajos, etc. Tot molt ben dirigit per a un públic determinat i pensat per al fi que es pretén, que no és res més que divertir i passar una bona estona davant del televisor. En Quim Masferrer ha sabut trobar una fórmula que funciona molt bé, s’assabenta dels possibles tòpics del poble, es posa en contacte amb el grup de teatre d’aficionats o les possibles associacions, sobretot les de dones. Explota el masclisme i el feminisme, segons convingui. Busca personatges peculiars del poble. Sempre juga amb la intenció picant i ordinària de suggeriments eròtics, amb un llenguatge ordinari i bast per tal de fer riure. En l’actuació davant del públic, utilitza personatges que contínuament esclaten a riure, actuant com a claca. La impressió que causa el programa televisiu no és la mateixa per a tots els espectadors, hi ha hagut pobles on a la majoria no els ha fet gràcia el programa, i més aviat s’han sentit ridiculitzats per l’actuació d’alguns conciutadans que s’han prestat a fer el pallasso davant de les càmeres.