Opinió

Catalunya, la gran excusa

Soc de la generació que vàrem córrer davant els grisos, que ens vàrem afiliar a CCOO i vàrem lluitar en la clandestinitat per arribar a assolir unes llibertats que els havien estat arrabassades als nostres avantpassats i que nosaltres ni tan sols havíem conegut. El 2017 va tornar en Josep Tarradellas i ens va semblar que, per fi, la història ens feia justícia, i miràvem el futur amb una gran il·lusió. Per acabar-ho de rematar, el socialisme guanyava de manera aclaparadora en les primeres eleccions democràtiques en molts anys. Ara, i després dels casos d’espionatge que hem anat coneixent per capítols, em pregunto: “On som?” El que està passant és gravíssim. Em recorda les pel·lis que vèiem sobre la Stasi de l’Alemanya oriental. Ningú no gosava parlar ni es fiava del seu millor amic. És això el que volem? Em fa la sensació que, amb l’excusa de l’independentisme català, estan retallant drets i llibertats arreu del país. Desconec cap a quin món anem, però el que sí que sé és que no m’agrada. Pel que ara està passant, tot el país hauria de sortir al carrer, i no és així, hem perdut consciència política i de classe. On són els sindicats, les organitzacions civils que protesten tant per coses menors? No es veu que ens estan manipulant i adoctrinant perquè ho acceptem tot? L’última, l’emèrit torna per gaudir d’una regata. Un personatge que si no està engarjolat és perquè era inviolable. Mentrestant, es reclama un raper per haver dit la veritat sobre tan sinistre personatge. A les Espanyes, “todo en orden”. Seguimos para bingo.

Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.