Carta a Díaz Ayuso

La meva particular i personal carta a Isabel Diaz Ayuso: Referent a la seva al·lusió “als xarnegos de Catalunya” ahir a l’Asamblea de Madrid, li he de dir que “no se es de donde se nace, sino de donde se pace”. Jo, senyora Isabel, no soc d’Extremadura, ni de Parla, ni de Móstoles; soc un melillenc establert a Lleida amb sòlides arrels i mai em vaig considerar, ni recordo que em diguessin, “xarnego”, ni tampoc m’han tractat com a ciutadà de segona. Potser allà pels anys cinquanta sí que ho va utilitzar “la més rància casta catalana”; però afortunadament això gairebé va desaparèixer i va quedar al túnel d’altres temps, d’on presumptament vostè sembla no haver sortit, amb aquestes comparacions, i algunes declaracions més apropiades del No-Do. Senyora Ayuso, no em vaig entretenir (ni ganes) a veure els seus vincles familiars propers o llunyans amb Catalunya, però és cert que la Comunitat que vostè presideix és la menor en nombre de madrilenys i madrilenyes de soca-rel, i encara que no parlin el seu castís castellà, no crec que s’atreveixi a titllar-los despectivament de xarnegos. Que consti que també repudio qualsevol qualificatiu de menyspreu cap als altres espanyols/es, d’algun polític català o catalana.