Mn. Modest Prats i Domingo (1)

Tenia una mare molt virtuosa. La discreció era un dels seus distintius. La vaig conèixer a l’hospital Santa Caterina. Hi practicava obres de misericòrdia: corporals i espirituals, d’acord amb les necessitats de cadascun dels que hi estaven ingressats. Sabia escoltar i posar-se en el lloc de l’altre. “Educar és fer sortir el més bo de cada persona.” La Sra. Enriqueta –una dona bondadosa– va fer-ho molt bé amb Mn. Modest. Tots dos sabien perdonar. El dia 21, el Sr. Josep M. Fonalleras va recitar aquell escrit íntim i reflexiu, carregat d’emotivitat, humilitat i saviesa, on Mn. Modest reflexionava abans de ser ordenat sacerdot al servei de tothom: “Hem pecat moltes, moltes vegades!... Per què, doncs, ens voleu ungir... Per què, Senyor, ens trieu per beneir i per consagrar? Per què soc aquí, Senyor? Digneu-vos, Senyor, a consagrar i santificar aquestes mans per la unció i benedicció vostra, a fi que tot el que beneeixin quedi beneït i tot el que consagrin quedi consagrat i santificat en el nom de nostre Senyor Jesucrist... Gràcies, Senyor”.