Pacte per la llengua catalana?

Fets: 1) Aprovat pel PSOE-ERC-Comuns amb un sí crític d’Òmnium i Plataforma per la llengua. 2) Criticat per Junts i la CUP. Els primers esperen la resposta del TC. Els segons veuen una propaganda política per part del PSOE. 3) Criticat pel PP i Vox per autoritari. Els primers parlen de dictadura lingüística que debilita el constitucionalisme. Els segons també diuen que el català s’imposa i que s’oprimeix el castellà i que això ho fa un govern suposadament democràtic. Afegint-hi que és un pacte fet amb el separatisme i el comunisme (sic). Reflexions: 1) Tenint coneixement de la història passada i present, no es pot donar cap credibilitat al que diu o fan el PSOE o els Comuns. 2) Pel que fa a ERC, continua una estratègia política errònia que no afavoreix l’objectiu de la independència nacional de Catalunya (com tampoc ho fa Junts). 3) El sí crític d’Òmnium i Plataforma és la tàctica de gestió com fan els partits polítics abans dits. Però si no hi ha cap garantia de compliments com sempre s’ha demostrat, no servirà de res la fiscalització del pacte. L’experiència ens diu que les engrunes mai resolen el problema de fons. 4) Fa gràcia que el PP i Vox parlin d’autoritarisme, imposició i dictadura lingüística. La història i la realitat és que el castellà es va imposar a Catalunya i que aquests dos partits tenen una herència dictatorial ideològica i un anticatalanisme demostrat. 5) Pel que fa a l’afirmació que això debilita el constitucionalisme, dir que aquestes lleis es van fer en un moment històric i que són ambigües quan parlen de nacions i regions. 6) Pel que fa a l’acusació de Vox de pacte amb el separatisme i el comunisme, dir que el llenguatge utilitzat és dels anys trenta del segle XX (CEDA i Falange) i de la dictadura franquista.