Girona brilla als festivals, però al Barri Vell la vida s’enfosqueix. Els qui hi vivim des de fa dècades veiem com el barri ha passat de ser un espai amb vida comunitària a un escenari de baralles, crits i inseguretat. Abans d’entrar a casa, sovint ens preguntem si cal travessar una festa o una baralla, o atendre algú. Aquesta és la quotidianitat que no surt en cap postal, com tampoc les deixalles als racons i escales. Cada esdeveniment –curses, rodatges, concerts– afegeix obstacles per circular. Les botigues tanquen i el silenci institucional pesa. Mentre es parla de transformació social, aquí no arriba cap projecte. Amb facultats socials a tocar, el centre d’acollida continua sense pla. Si toca vendre, llogar i marxar, que ens ho facin saber. Moltes gràcies.