Tot torna… o potser no
El temps passa, però hi ha coses que no canvien. Josep Maria Espinàs, en l’article que publicaven el dia 11 de juny, passejava per la Platja d’Aro un vespre de finals del segle XX i escrivia amb aquell punt d’ironia: “Cada any. S’omple i es buida la Platja d’Aro.” I sí, tot torna. Però alguns retorns venen carregats de novetats que no fan tanta gràcia. Ara també hi ha cotxes, però no són Pandes ni Taunus: són SUV híbrids amb noms en anglès que ningú sap pronunciar. Les casetes que s’enderrocaven? Ja no en queda cap. Ara tot són botigues que venen el mateix a tot arreu i apartaments que ningú del poble pot pagar. El turisme no omple només la carretera; omple el mercat immobiliari, el preu de la cervesa i el silenci dels carrers un cop marxa l’últim creuer. Els cambrers encara s’escridassen, sí, però ara mentre fan malabars amb contractes de temporada i sous miserables. I les copes de gelat continuen sent enormes, però les mengen influencers que en fan un vídeo i no se les acaben. També hi ha tres nois i tres noies, però ara passen i repassen fent scroll a TikTok, buscant alguna cosa que no saben què és. Donar voltes a les coses sempre ens ha agradat. Espinàs hi va saber veure l’eterna repetició, l’estiu en bucle. Però el 2025 el bucle fa més nosa que gràcia. Turisme descontrolat, pisos convertits en negocis, lloguers impossibles, creuers contaminants, treball precari i una ciutat que ja no és per a qui hi viu. Tot torna, sí. Però potser, segons com, ja no calia.