Sí, sempre passa el mateix. Els que ens governen, que a més a més els hem escollit nosaltres, al final acaben en la corrupció. No faré la llista de tot plegat, però sí que hem tingut molts desenganys d’ençà que, per sort, la dictadura va acabar i ja fa anys que podem anar a votar. Pot ser per a molts catalans, quan es va descobrir que la família Pujol també va fer-ne de les seves, va ser com descobrir una nova realitat política. Quasi ningú creia que això podria passar a la nostra terra, i per això vàrem tenir un president durant vint-i-tres anys seguits. Per tant, fins ara que semblava que els corruptes eren uns altres, sobta haver d’admetre que “els nostres” també ho són. I el que és pitjor és que, degut a aquest problema de corrupció general, en els debats actuals ja no es parla quasi gens dels projectes nous i reals i de les noves possibilitats per al poble, que irònicament, gràcies als nostres vots, tenim els polítics que ens governen. Tot plegat ens situa en un panorama paranormal! Ja tremolo el dia que hagi de tornar a les urnes perquè, ara per ara, no em crec a ningú!