El lector escriu

Primàries amateurs

Hi ha una paraula que s'ha posat molt de moda en la política actual: “primàries”. Hi ha gent que ho veu i ho ven com la gran arma per lluitar contra la desafecció política. Per això, ràpidament els partits s'han posat a fer-ne, encara que sigui amb un sol candidat! I ho presenten com un exemple del que han de fer tots els partits del món mundial... Però, són les primàries un element de la nova o de la vella política? Sense una llei que les reguli, es converteixen només en un mètode perquè els partits triïn el candidat que vol l'aparell en nom de la (nova?) democràcia. L' ambigüitat sobre qui pot votar o no permet que voti gent que no sap ni de què va la votació. Això ha portat situacions surrealistes com la dels pakistanesos del PSC de Barcelona o que a l'hora de triar el secretari general del PSOE, hi hagi hagut comunitats com Andalusia amb diferències abismals de vots entre un candidat i els altres dos. Això són primàries amateurs per fer veure que alguna cosa canvia perquè res no canviï. Els temps estan canviant i la participació ciutadana no pot ser una pantomima com alguns volen perquè el partit continuï dirigit pels seus òrgans de govern. I això comporta que els aparells renunciïn realment al seu poder a favor dels seus militants. Si es fessin així, sí que seria un primer pas cap a una democràcia participativa, on els ciutadans poguessin triar el màxim nombre de càrrecs públics i dels partits. Un pas més important seria sotmetre a referèndum tot tipus de qüestions com fan a Suïssa, on sembla que no fa por consultar els ciutadans.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia