Topant amb la realitat

Arran de la victòria d'Ada Colau a Barcelona i dels grans resultats de Podem s'ha tornat a parlar dels límits del capitalisme i quins marges tenen els partits en un món com aquest en què vivim per canviar el sistema. O almenys això asseguraven quan parlaven del fet que els temps estan canviant i que la ciutadania agafaria el poder. Ara és temps de pactes, cosa que de ben segur acabarà portant a algunes renúncies, almenys temporals. De fet, algunes promeses ja s'han matisat, tot i que determinats “mercats” i alguns inversors ja s'han espantat i han fet que esdeveniments com ara el Mobile World Congress hagin estat perillant seriosament. I potser això parteix d'una anàlisi incorrecta de la relació entre les desigualtats socials i els gran esdeveniments, sense tenir en compte que aporten més beneficis que despeses a les ciutats on es fan. Per posar només un exemple que les coses, a vegades, no són tan blanques ni tan negres com semblen. Cal reflexionar sobre els límits i els marges que tenen alguns partits per canviar el sistema. I fins i tot preguntar-se fins a quin punt el mateix sistema ho permet i per què ho permet. Tot això a l'espera de superar un sistema capitalista que tard o d'hora, per més resistència que oposi, canviarà cap a una nova manera d'entendre l'economia i la societat.