No és cap molèstia...

Fa un mes que treballo al bar d'un petit hotel figuerenc i m'he adonat de com de molesta pot arribar a ser l'amabilitat de la gent. No és difícil comprendre en què consisteix la feina d'un bàrman o cambrer: el client demana, el cambrer ho prepara i ho serveix al client; simple. Queda clar, doncs, que demanar consumició és competència exclusiva del client, no del cambrer. Sovint, alguns clients amb les idees poc clares insisteixen que siguis tu qui triï per ells què han de prendre, creient que et fan un favor, “qualsevol cosa fresca” o “el que tinguis més a mà”. Treballo en una barra de 5 metres quadrats, tot ho tinc a mà. No dubto que ho facin amb tota la bona intenció del món, però s'acaba provocant l'efecte contrari, fent perdre el temps al cambrer.

Fa uns dies, un bon home em va demanar tres cafès i un cop els tenia preparats, en un acte de bona fe, insisteix a ser ell qui els porti fins a la seva taula a la terrassa, tot dient “no et molestis”. La “no molèstia” va sortir cara: tres tasses trencades.

Des d'aquí només demano a qualsevol persona que entri a un bar, que no insisteixi a treure'ns feina a nosaltres, els cambrers. Ens paguen per servir-vos el cafè, no per fregar-lo del terra. S'agraeix la vostra amabilitat, de veritat, però insisteixo: la nostra feina no és cap molèstia.