Qui guanya més, que pagui més

Hauria de ser així, i no pas “qui té més que pagui més”, un espoli injust a les anomenades “classes mitjanes”, amb relació a l'impost sobre el patrimoni.

L'esmentat impost només el paguen aquelles persones que, després d'anys de treballar, han pogut formar un “patrimoni” –moltes vegades consistent en uns estalvis i el pis propi– amb l'objectiu de deixar-lo als seus fills o invertir-lo en les pròpies empreses familiars. Cal considerar també que aquest impost es paga anualment i que la base imposable la componen uns béns que en el moment de la seva adquisició ja van tributar, afegit a l'IRPF. No oblidem que quan els contribuents d'aquest impost, que va néixer com a “extraordinari”, morin, els béns pels quals paguen cada any també seran objecte de gravamen per successions.

Tampoc oblidem el pagament a què han de fer front els mateixos contribuents si algun dia donen diners o algun bé immoble als seus futurs hereus per poder tirar endavant alguna empresa o tenen una necessitat puntual, en base a l'impost sobre donacions.

Any rere any el mateix espoli. I no en parla ningú... ni els tertulians ni la majoria dels polítics que pretenen ser model d'equitat.