Som avui més lliures?

Acabem de votar. Als ciutadans se'ns demana periòdicament una creueta o una papereta. Després vindran els paios que, amb això, donaran feina a uns quants milers d'amics. I, com en les competicions esportives, cada cert temps recomencem el joc. Ensenyo als meus alumnes de l'ESO i batxillerat que cal participar, però també que –com a membres d'una comunitat– han de ser responsables, justos i solidaris (el famós triangle del bon ciutadà). I ho concretem. Però ¿n'hi ha prou amb això de votar de tant en tant? És aquesta l'essència de la democràcia? Tenim una llibertat psicològica, interior, que ens permet escollir les nostres intencions i accions, i en som responsables; i una altra, anomenem-la política social, que correspon a la no coacció externa, i que inclou la llibertat d'opinió, d'associació, etcètera. Així, en ús d'aquesta segona capacitat, fem confiança i deixem el poder a gent que, un cop acabat el recompte dels vots, en faran el que vulguin, guiats pels seus gustos i interessos. Lamentablement. Votar no és la finalitat de la vida cívica. La llibertat no és l'objectiu, sinó només l'eina, un instrument. Ho deia Pau, el de Tars: “Mireu de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust” (carta als cristians de Galàcia). Això s'ha llegit, casualment, aquest 26-J, a totes les esglésies catòliques del món. Només som més lliures si l'ús de la llibertat du al bé comú i ens permet fer fora els impresentables. No ens deixem entabanar!