El ‘Brexit'

Un dia d'aquests, parlava amb una veïna i va sortir el tema del temps; que si fa molta calor, que si no plou, que si fa un aire molt calent, etc. O sigui que al final un dels dos va dir que el temps està tan revoltós com la política. I tant que la política està revoltada. Ho hem vist amb el Brexit. Com li pot passar pel cap al Sr. David Cameron que una decisió tan important, que pot portar conseqüències tan grans, l'hagi de prendre la ciutadania. De ciutadans, n'hi ha de savis i d'altres que no tenen gaire cultura. (L'altre dia vaig veure, com moltes altres vegades, un home remenant a dins el contenidor de les escombraries i vaig pensar: “El vot d'aquest home val igual que el de qualsevol altra persona; és normal, és una persona com una altra. Però a ell què li importa, l'economia del país?”) Almenys el Sr. David Cameron, si volia fer el referèndum, podia haver fet que hi hagués una majoria d'un 60%. Un primer ministre no pot posar els seus interessos personals per davant del seu país. Li haurien d'exigir responsabilitats. Al contrari, dimiteix i aquí s'ha acabat tot, que ho arregli un altre. No és així com hauria de ser. Tu ets el responsable que els ciutadans hagin creat aquesta crisi tan immensa, tu no pots dimitir, és de covards. Tu ets el polític, no la ciutadania. Tu ets qui cobra el sou de primer ministre, no la ciutadania. Tu ets qui ha provocat la caiguda de les borses i l'economia, no la ciutadania.

Encara sort que en les eleccions del 26-J no ha sortit un govern de Podem, perquè ens n'anàvem a can Pistraus. No sóc partidari d'un govern de dretes (i menys del PP), però de vegades els sentiments personals s'han de deixar de banda i donar prioritat al més necessari en un moment en concret.