L'arquebisbe té la paraula

L'inductor de reclamar la propietat de les obres de l'art sacre del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, i les del Museu Nacional d'Art de Catalunya, va ser Juan José Omella, primer bisbe de la diòcesi de Barbastre i avui arquebisbe de Barcelona. Des del càrrec que avui ocupa, l'arquebisbe Omella hauria de donar explicacions als catalans sobre uns fets dels quals ell és l'únic responsable, els d'enfrontar dues comunitats per unes obres que legalment són propietat de dues institucions catalanes. La segregació política de la diòcesi de Lleida, sota pressions eclesials a bastament conegudes i conservadores com l'Opus Dei, varen comportar que el bisbat de Barbastre - Montsó reclamés canònicament, i el govern d'Aragó per via judicial, jutjat d'instrucció número 1 d'Osca, l'art sacre de les parròquies segregades de la Franja de Ponent, quan tots sabien i saben que van ser legalment adquirides. Per què el bisbe Omella no va reclamar en el seu moment la resta d'obres d'art sacre que estan escampades en diferents museus de l'Estat espanyol i d'incògnita procedència? Atacar els catalans com a bisbe de Barbastre - Montsó té perdó de Déu i és ben vist fins i tot pel nunci del Vaticà, però com a arquebisbe de Barcelona, res és igual i més quan els teus feligresos et poden culpar d'una errònia actitud contrària al mateix dret.