La Lajo

Així anomenàvem a la Sra. Rosina Lajo quan a finals dels 80 vaig tenir la sort de tenir-la de professora d'història fent el batxillerat al Vicens Vives. Des de llavors he mantingut contactes puntuals amb ella i fa uns mesos va refusar una invitació que li vaig fer per participar en un dinar en petit comitè amb gent d'empresa per parlar de l'encaix d'una Catalunya independent. No cal buscar-hi més arguments que llegir l'entrevista de diumenge en aquest diari. La Lajo ensenyava la Constitució a les seves classes. Era la seva prioritat. I per fer-ho es va espavilar per editar un llibre que semblava un manual d' instruccions. Les seves classes eren plenes de passió, respecte i diàleg amb els alumnes i d'exemples per entendre paraules com plebiscit, poders, partits polítics, democràcia, parlament etc. Totes les generacions d'alumnes de la Lajo sabien quina pregunta sortiria sempre a l'examen final: l'organigrama dels poders de la Constitució Espanyola, i ho feia no pas perquè ens dediquéssim a la política, sinó per poder entendre les pàgines especialitzades del diari, conèixer les perfeccions del sistema per ser capaços d'entendre les seves imperfeccions i poder tenir cert criteri a l'hora d'anar a votar. Li estic molt agraït, a la Rosina, per la seva capacitat com a pedagoga, però penso que les seves reflexions i pors actuals no descriuen prou bé la historia de les deficiències i males maneres amb què els governants d'Espanya han tractat Catalunya. I en això estem. La història continua.