Suport davant l’abús de l’Estat
La negociació d’una llei d’amnistia que desjudicialitzi el procés de l’1-O i aparqui l’acarnissament de l’Estat amb els que hi van tenir relació directa conviu ara mateix amb la persistència d’aquest setge injust i implacable per part dels diferents òrgans judicials i administratius de l’Estat. Un exemple especialment eloqüent d’això són els diners en concepte de responsabilitat civil i fiances que s’han exigit i cobrat per duplicat als responsables polítics i administratius del govern per despeses suposadament relacionades amb l’1-O. Més enllà de la dubtosa veracitat d’aquests càrrecs, negats pel govern espanyol i pel de la Generalitat i molt acotats pel Tribunal Suprem (1,2 milions), hi ha l’ampliació arbitrària, fins i tot exagerada, que n’han fet el Tribunal de Comptes (més de 5 milions) i el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, i, encara més greu, la duplicitat de moltes de les despeses, imputades, reclamades i cobrades tant pel tribunal administratiu com pel judicial, com recull l’informe detallat de la Caixa de Solidaritat, que és qui ha fet la majoria de pagaments i que xifra en 3,6 milions el total de diners pagats per duplicat.
Que l’Estat exigeixi per endavant, a mode de fiança, sense sentència condemnatòria i, al damunt, per duplicat des de dos òrgans diferents les mateixes quantitats i factures constitueix en si un abús, i que, un cop detectat i denunciat als òrgans corresponents, tampoc hagin fet res per corregir-ho denota un ànim d’exercir un perjudici previ a les persones encausades, genera una indefensió calculada i persistent i demostra un ús pervers, esbiaixat i autoritari de l’estat de dret. La mateixa existència d’una iniciativa com la Caixa de Solidaritat, promoguda i alimentada per la gent del carrer i la societat civil per ajudar a evitar un dany irreparable o fins i tot la ruïna personal i familiar de persones que simplement van complir un programa avalat per les urnes, ja expressa una clara anomalia de funcionament d’aquest Estat, més pròpia de règims totalitaris que no pas de democràcies consolidades o plenes. Amb tot, cal posar en relleu, elogiar i recordar la feina extraordinària i molt valuosa de la Caixa de Solidaritat, dels que l’han impulsat i gestionat, i el compromís de tots els participants.