De tant en tant, un esdeveniment ens fa baixar els fums, als éssers humans, una espècie convençuda que els avenços tècnics i científics l’han convertida pràcticament en invulnerable. La pandèmia de la covid, el Glòria, la dana de València i, ara, l’apagada general de subministrament elèctric ens han donat un bany de realisme: som molt fràgils, som molt lluny de poder dominar l’entorn i les nostres vides i, a sobre, hem aconseguit la proesa de ser víctimes dels nostres propis invents, sense comptar la incapacitat que semblen tenir certes administracions quan han d’afrontar problemes greus. El fet que la manca d’un únic servei ho paralitzi tot ens converteix en uns dependents absoluts d’unes estructures que, com a individus, no podem dominar, és a dir, en uns éssers indefensos, exposats a mil perills, uns animalets que cauen fàcilment en la desesperació i el pànic. Aquest cop, hem estat sense llum unes hores i prou. Què hauria passat, com hauríem reaccionat, si l’apagada hagués durat posem-hi quatre dies?

Com que la tecnologia ens ha fet més còmode el dia a dia, evitem reflexionar sobre l’arriscat rumb que hem agafat cap a un destí que, sincerament, no pinta massa bé o, com diu Eudald Carbonell, ens encamina a l’extinció de l’espècie. Un cop, li vaig comentar al cèlebre arqueòleg que revertir aquesta tendència és complicat. “No és gens complicat –em va respondre–. O ho revertim o ens extingirem. No és que sigui complicat, és que no hi ha solució alternativa.” Tant de bo s’equivoqui, però el cas és que no s’albira pas un canvi de tendència a curt termini, més aviat el contrari: la intel·ligència artificial ja treu el cap per acabar-nos de retirar el poc marge de maniobra que ens queda.

Casualment, poc abans de l’apagada, les autoritats europees ens havien recomanat equipar-nos amb materials de supervivència per a tres jornades, un suggeriment que ha resultat oportú. Un lot d’emergència ens trasllada a èpoques analògiques, mecàniques, als temps més simples: llumins, espelmes, ràdios amb piles, llanternes, la gent parlant al carrer sense la intermediació dels mòbils, sense xarxes socials... Ves a saber, potser revertir la situació consisteix precisament en això.