Sempre s’ha dit que, en temps de guerres, la primera víctima és la veritat. Pensàvem que la mal anomenada “societat de la informació” serviria de vacuna contra les manipulacions narratives que acompanyen els conflictes, i que la gent, en accedir directament a les fonts d’informació sense massa intermediaris, podria aproximar-se a la veritat i resistir millor els intents manipuladors. Però, paradoxalment, està passant exactament el contrari. Es confon “informació” amb “relat”, que és una manera moderna i educada d’anomenar el que abans enteníem com a propaganda. Els nous canals d’informació garanteixen una gran quantitat d’informació, i de bona informació, però enmig d’un oceà de propaganda i fake news difícils de destriar perquè adopten les formes i el llenguatge de la informació real. I així ens trobem que avui mentir és més fàcil i eficaç del que no ho era fa mig segle. La irrupció de la intel·ligència artificial no fa res més que agreujar el perill de manipulació, i l’eleva a uns nivells difícils de suportar. Hi ha una dita popular catalana que molta gent recordarà a partir del canvi d’estació: “A l’estiu, tota cuca viu.” En termes de relat, la cuca –o aquelles “serps d’estiu” que es feien córrer quan no hi havia notícies– és més viva que mai i no només a l’estiu, sinó tot l’any…