Feia sis anys, des del 2019, que la comparsa dels plens de la Patum no havia d’aturar cap salt per incidents a la plaça. Aquest Corpus, l’estadística s’ha trencat. El primer salt de plens de l’any, dijous, va haver d’acabar abans d’hora. El centenar de plens farcits de foc de cap a peus encara havien de començar a petar quan la comparsa va ordenar a la banda de músics que deixés de tocar i a l’Ajuntament, que obrís els llums de la plaça. A primer cop d’ull, tothom va veure que l’incident s’havia produït a la zona de sota el tabaler, un punt sempre complicat dels salts. I a partir d’aquí, la pregunta que es feia tothom: què ha passat?

Minuts més tard, el cap de colla de la comparsa, Joan Sala, va ser lapidari: “La plaça estava molt plena de gent inexperta i, a sota el tabal, hi ha hagut dues caigudes massives amb moltes persones implicades.” Sala va ser molt crític des del minut u: “Hi havia força gent amb pantalons curts, mal vestida, que queda clar que no sabia on s’estava ficant ni el que anava a fer.” I va concloure que “no tothom està preparat per afrontar un salt de plens”.

L’alcalde de la ciutat, Ivan Sànchez, era, per casualitat, a la zona dels incidents durant el salt de plens. Feia d’acompanyant d’un ple, i l’endemà al matí, en l’habitual atenció diària als mitjans, va alinear-se absolutament amb les declaracions del cap de la comparsa: “Hi havia molta gent que no sabia on anava.” Però el cert és que no calia que ho digués l’alcalde per certificar-ho. N’hi havia prou parlant, per separat, amb qualsevol de les persones que eren al lloc de les caigudes o en zones properes. Sànchez va deixar clar que “la Patum és una festa oberta i que tothom hi és benvingut”. Ara bé, hi va afegir un matís: “Sempre que es respecti i es cuidi la festa com ho fem nosaltres.”

No hi ha Patum sense càntics contra els forasters. L’“Oh, no, pixapins” és el clam estrella d’aquest àmbit. I a molts encara ara els sorprèn. L’organització es fa tips d’explicar cada any que un salt de plens no és un correfoc i cada Corpus hi ha persones que entren a la plaça poc protegides, convençudes que no es cremaran. Jornades com la de dijous de Corpus evidencien que potser el missatge no s’ha dit en la direcció que tocava o que potser l’estratègia per fer-ne pedagogia pot millorar.

La Patum és, per a molts, la millor festa del món. I ho és per la capacitat que té de reunir persones, despertar emocions i atrapar patumaires. Però potser no s’ha dit prou que la Patum no és un parc d’atraccions. És una setmana farcida d’al·licients per gaudir en comunitat, amb amics, amb família, de la cultura popular. Però per gaudir-ne cal cuidar-la. I cuidar-la vol dir ensenyar-la i, sobretot, ensenyar-la bé. Però també vol dir conèixer-la i, sobretot, conèixer-la bé. I en aquesta equació qui no la vol ensenyar és al mateix nivell que qui la dona per coneguda abans de tastar-la. Perquè el pixapí no és el que ve de fora, és el que ve de fora pensant que ell fa anys que ha descobert la sopa d’all. I això passa a Berga i arreu.