De fil de vint
Burros a més de delinqüents
“El masclisme no és només un acte insolidari, abocat a la violència: és també un delicte”
Si vols fer-t'ho amb nenes, hauries d'actuar d'amagat, perquè és un delicte. Si vols demostrar que les teves adversàries són inferiors, per ser dones, i que només es pot parlar dels seus atributs, dissimula, tio: també és un delicte. El masclisme no és només un acte insolidari, abocat a la violència: és també un delicte. Hem treballat molt perquè ho sigui. I encara més perquè la paraula “masclisme” sigui un insult.
Si vols robar, vés amb compte i no garlis per telèfon, perquè robar, mira per on, és un delicte. I si vols finançar el teu partit amb morterades mafioses, no deixis que en quedin rastres evidents, perquè està penat. Hem fet sacrificis, des de la Revolució Francesa, perquè tothom sigui igual davant la llei.
Per ser un delinqüent de corbata s'ha de tenir una mica d'intel·ligència. Ja ho sé, que fa molts anys que la impunitat t'ha donat ales, i que veus que el fiscal general només està a punt per atacar Catalunya i no per perseguir rates que mosseguen, i que veus que hi ha jutges que es poden comprar, però a la llarga hi ha qui estira de la manta, saps?
La teva masculinitat no es demostra dient “zorrillas” a nenes que fan el que fan perquè tenen la mania de voler menjar. Tu estàs ben alimentat i t'allotges en un bon hotel. Culpar la víctima es fa des del Paleolític superior. I té dues funcions: eximir-te de les penes legals i excusar-te de les penes morals. No cola, saps? Ara bé: si ets un nacionalista espanyol que escrius llibres de color blau falange, no et pensis que tothom és com tu, i que les pàgines que escrius són interessants. Mira: vinc de la Fira de Cocentaina (El Comtat), al costat del meu poble, Alcoi; una fira importantíssima que per primera vegada inclou una fira del llibre. Ha estat un èxit. Amb una excepció: un llibre que es titula Los secretos de la Roja, d'un autor que signa “Miguelito”. Doncs tot i els suports que has rebut, Miguelito, només n'has venut dos exemplars. I és que et penses que la Roja interessa de debò, inclosos els seus secrets. I no, home, no.
No és que defensi allò tan horrible que s'anomena “políticament correcte” –en català, sempre s'ha dit “llepafils”–. No: és que detesto que hom sigui, a sobre de delinqüent o dropo –o totes dues coses–, un tros de ximple. Imperdonable.
