Editorial

dies enrere

Coses

Estalvis.

El mateix dia que diaris i televisions porten els sermons oficials sobre els estalvis i les retallades reals a sanitat i educació –per què aquí retallen i a altres autonomies no?– arriben per correu per tota la comunitat de veïns uns fulletons de propaganda de l'Ajuntament que no fan cap servei. No poden estalviar ells també? Potser que comencem a estrènyer-nos tots els cinturons!

Barça.

No entenc res de futbol, però penso que fins i tot als més allunyats de l'esport rei ens agrada que guanyi el Barça, de la mà d'un Guardiola que no ens atabala amb declaracions, promeses i galindaines: juga bé, guanya i calla. No podrien fer el mateix tants polítics i personatges públics que ens presenten a totes hores i a tots els mitjans manifestant-se a tort i a dret amb uns resultats més aviat minsos? Treballar i callar! Resultats!!!

Silencis.

L'exconseller Castells diu que «administra els seus silencis», o sigui que parlarà quan li convingui. Però si ha de dir alguna cosa que ajudi a solucionar els problemes que tingui el govern que sigui i els ciutadans de sempre, no entenem que no parli per empènyer el carro, i si no ha d'aclarir res i només vol que les seves declaracions –quan li vinguin bé– enredin més la troca política, la majoria de ciutadans li agrairien que reservés la batalla dialèctica quan els problemes no siguin tan greus.

Tapats.

La vicepresidenta Joana Ortega diu que prohibirà que les dones immigrants musulmanes es tapin la cara amb el burca que només els deixa els ulls al descobert. Per raons de seguretat, de dignitat, d'integració i moltes raons més. Com es volen integrar si amaguen el cos i la cara i no les podem conèixer? És una mena d'uniforme d'eterna estrangeria. Si no volen ser vistes, que no surtin de casa. En el món occidental queden tantes discriminacions encara contra les dones! Per exemple, a l'exèrcit i a l'Església, encara no han passat de les primeres files, tot i que l'actual ministra Carme Chacón defensi la presència femenina amb eficàcia i dignitat. Per cert que ara diuen que Joana Ortega va posar en el seu currículum que havia acabat la carrera de psicologia quan encara no té el títol, per un fet semblant –un plagi en la tesi doctoral– ha dimitit un ministre a Alemanya. Filen més prim allà que aquí?

Posts.

Comencen a abundar els posts-el-que-sigui, com si estiguéssim lluny de tot, però ningú no sap exactament on ens trobem. Per exemple, quan es parla de societat postindustrial, o postdemocràtica o postliberal. Hi ha qui diu que el model de governant post ja el tenen a Itàlia, és Berlusconi, i d'altres hi afegeixen Ahmadinejad, o sigui que preparem-nos perquè n'hi ha una colla esperant entrar a l'era post...!

Història.

Ara surt aquesta Ermessenda, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, de mil anys enrere, de la qual ben poc o gens en sabíem. El problema de la història a la tele és que no sabem fins a quin punt és veritat o ficció. I posats a desenterrar noms no haurien d'anar primer personatges com Jaume I o Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV? Televisió Espanyola ens va presentar una Clara Campoamor i la lluita pel dret de vot de les dones, d'una manera digna i interessant, per exemple.

Bromes.

El president d'un petit club francès, el FC Borne, ha estat sancionat sis mesos per la federació francesa per intentar fitxar Leo Messi després d'una nit de disbauxa, perquè ho han considerat una broma de mal gust. Que bé si a tot arreu es castiguessin les bromes de mal gust! Només el fet d'intentar esborrar el mal gust del mapa ja anima l'ambient! A veure si serveix d'exemple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.