Cigrons periquitos

Quan la gent de comarques té temps, dedica almenys un dia sencer a Barcelona. Un esmorzar llarg, de forquilla i ganivet, garanteix l'energia per aguantar a peu la ciutat de les botigues. Barcelona és per badar-la a peu; o per fer-la en metro, capficat en la feina. És veritat, també hi ha taxis. Tret de l'autobús turístic, els forasters són soques per entendre la xarxa de Barcelona; mai no endevinen el bus correcte de la dotzena que s'aturen a cada parada.

Al Liceu hi ha una parada de metro de l'L3, la verda. És la bona per anar directe de la parada de tren del Passeig de Gràcia fins a la Boqueria, la plaça del mercat més turística i mitificada de totes les de Catalunya, Barcelona inclosa.Almenys una vegada a la vida s'ha de menjar a la barra del Bar Pinotxo, a la Boqueria. És ideal esmorzar-hi l'endemà d'un partit de futbol: amanida freda de cap i pota, cigrons saltats, una mica de Barça i cafè. És entretingut parlar del Barça, sobretot de l'equip dissenyat per Pep Guardiola, amb els grans periquitos de Sants i de Sarrià. Fer-ho amb en Jordi Asín i amb el Jaume Vidal al Pinotxo és un plaer; collonen, riuen, però s'han de rendir. Que n'aprenguin! Abans del càncer, l'Albert Asín, gran cuiner del Pinotxo, s'afegia a les discussions. Va traspassar el 18 de febrer i va ser homenatjat en el Fòrum Gastronòmic de Girona, juntament amb Santi Santamaria. El tiet, el Pinotxo Pinotxo, és del Barça. Riu i menja a part.

El Pinotxo i els periquitos de Vilassar de Mar van celebrar el diumenge 19 de juny la IV Cigronada Perica. Va cuinar Jordi Asín; vaig veure'n les imatges a Televisió de Catalunya i als diaris esportius. Era el personatge prim, somrient i vestit de negre al costat del president de l'Espanyol, Daniel Sánchez Llibre. Per què ningú no va identificar el Pinotxo petit? Si és més important per cuiner que per periquito!