Pobres condemnats a ser pobres

Malgrat el que ens vulguin fer creure els que volen fer veure que això de la crisi ja és història, les xifres que fan públiques entitats com ara Càritas i Creu Roja posen en evidència que no s’ha acabat per a tothom, que hi ha molta feina a fer i que els estralls i les seqüeles que ha deixat en els sectors més vulnerables duraran anys i, en alguns casos, fins i tot seran irreversibles. La necessitat d’ajuda es fa crònica i tenir feina no és garantia de res. Sense feina no es cotitza i Creu Roja ja ens va alertar dels riscos que això comporta, perquè els que ajudem a sortir del pou avui demà hi tornaran a caure perquè no tindran jubilació. A Càritas expliquen la mateixa història. Amb la diagnosi feta s’hauria de trobar la manera d’evitar que ens agafi desprevinguts.