Primaveres asfixiades

Fa gairebé set anys que Tunísia es revoltava en el que es va anomenar la Revolució dels Gessamins. Era la primera de les que després es van anomenar primaveres àrabs, que seguirien Egipte, Líbia o Síria. Tunísia s’exposa com a pràcticament l’únic d’aquests països en què la revolució ha significat un canvi democràtic, després de la marxa del dictador Ben Alí. Ara, noves protestes tornen al carrer. Famílies senceres i joves es manifesten per l’encariment dels preus dels aliments bàsics i davant d’un 2018 que el president tunisià, Yussef Chahed, ja ha anunciat que no serà fàcil per les polítiques d’austeritat imposades ara per l’FMI (Fons Monetari Internacional). Nous protagonistes, velles problemàtiques.