Repulsa i desil·lusió

És difícil reflexionar tranquil·lament quan surt a la llum pública un escàndol com el d’Oxfam. Una ONG que hauria de tenir com a principal preocupació les víctimes i que, en canvi, les explota amb tota impunitat. Sents una barreja de ràbia, repulsa i desil·lusió. Però amb el temps veus que, després de condemnar sense pal·liatius l’acció despietada d’uns quants, no hauríem de posar en dubte el treball que, durant molts anys, han portat a terme els treballadors i voluntaris no només d’Oxfam, sinó de totes les organitzacions no governamentals. Però n’hem de prendre nota i ser molt crítics. S’ha d’exigir transparència i que des d’ara s’estableixin els mecanismes que impedeixin que situacions d’aquesta mena es tornin a repetir.