Això no és Suècia

Explicar anècdotes personals permet salpebrar un sopar d’amics, però sempre hi ha aquell punt d’exhibicionisme de la vida íntima que requereix un entorn de confiança. Els polítics amb experiència coneixen el risc de ser presoners de les paraules i reserven les anècdotes amb càrrega explosiva per explicar-les a cau d’orella del periodista de confiança. Mai davant d’un micròfon. Ada Colau ha hagut de demanar disculpes al rector de la UB per haver comentat per TV3 que una directiva d’una multinacional li va oferir –i ella ho va refusar– una via fàcil per acabar la carrera de filosofia. El context fa la cosa i no som Suècia, on Stefan Löfven, un antic soldador, ha arribat a primer ministre per la via sindical i sense haver d’exhibir cap màster sospitós.