Encara amb el socialisme irreal

La lectura de la quantitat de notícies ambigües que surten de la boca dels polítics fa feredat. Aquest cop em refugio a les proclames “socialistes” de Nicolás Maduro o quan en un exercici sincrètic jura per Simón Bolívar les seves paraules. Em deixa desconcertat. No són nímies tampoc les piruetes de Podem quan critiquen les maniobres del seu exlíder Iñigo Errejón per haver virat cap a l’alcaldessa Carmena, que no perd tant de temps en debats ideològics flonjos, en allò que abans s’anomenava toreig de saló. M’estalvio les rucades que els universitaris neomarxistes fan sobre Errejón, que, per parlar clar, parla fins i tot en català. No puc obviar, però, les invitacions socialdemòcrates que li fan des del PSOE, garant suprem de l’ambigüitat.